Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anul·la els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats; en canvi l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones. Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns. En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori. L’amnistia es diferencia de l'indult, entre altres raons, pel fet que, bé que l’indult fa cessar l’execució de la pena, deixa subsistent l’antijuridicitat del fet condemnat. Són famoses a Catalunya algunes campanyes populars proamnistia, com la realitzada durant la Dictadura a favor dels condemnats en l’anomenat procés de Garraf, i més endavant pels condemnats pels fets d’octubre del 1934. Les darreres amnisties concedides pel poder públic a l’Estat espanyol són: la concedida pel reial decret llei de 5 de febrer de 1930, durant el govern Berenguer, en caure la Dictadura del general Primo de Rivera; la concedida pel govern provisional de la República el 14 d’abril de 1931, per a tota mena de delictes polítics i socials i d’impremta comesos fins a aquella data; la concedida per la llei de 24 d’abril de 1934, que beneficià especialment el general José Sanjurjo i altres condemnats per l’aixecament del 10 d’agost de 1932; la concedida pel decret llei de 21 de febrer, concedida després del triomf del Front Popular en les eleccions legislatives del febrer de 1936, per a tots els delictes polítics i socials comesos fins a aquella data, com a mesura —segons deia l’esmentada disposició— de pacificació convenient per al bé públic i la tranquil·litat nacional; finalment, la concedida per la llei de 23 de setembre de 1939, per a tots els delictes comesos contra la constitució republicana, l’ordre públic, infracció de les lleis de tinença d’armes i explosius, homicidis, lesions, danys, amenaces i coaccions, i tots aquells altres que guardessin connexió amb els esmentats, executats des del 14 d’abril de 1931 fins al 18 juliol de 1936, per persones respecte a les quals consti de manera explícita llur ideologia coincident amb el Movimiento Nacional, i sempre que els esmentats fets, per llur motivació politicosocial, puguin estimar-se realitzats —diu la llei— com a protesta contra el sentit antipatriòtic de les organitzacions i els governs que amb llur conducta justificaren l’esmentat Movimiento Nacional. El 30 de juliol de 1976 fou dictada una llei d’amnistia per a tots els delictes d’intencionalitat política comesos amb anterioritat, si bé en quedaren exclosos els que haguessin posat en perill o lesionat la vida o la integritat física de les persones. Posteriorment, per llei de 15 d’octubre de 1977 foren amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, sense tenir en compte el seu resultat, anteriors al dia 15 de desembre de 1976 i als posteriors a aquesta data fins el dia 15 de juny de 1977 si conjuntament amb la seva intencionalitat política s’apreciés un mòbil de restabliment de les llibertats polítiques o de reivindicació de les autonomies dels pobles de l’Estat espanyol.
f
Dret penal