Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni. Una de les varietats més utilitzada és la trinolita . Les propietats explosives dels amonals (velocitat de detonació i poder trencant) poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització. Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria. Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de les bombes volants V-1 i V-2.
m
Militar