El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre. H.Moissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C. El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció
Les sals d’amoni són incolores (llevat que l’anió sigui de color) i totes molt solubles en aigua, a excepció del perclorat, del cobaltinitrit i del cloroplatinat. Es volatilitzen i dissocien a temperatures relativament baixes; són sals de base feble i per tant s’hidrolitzen en solució aquosa. Tractades amb bases fortes alliberen amoníac. En calent tenen propietats reductores i certs microorganismes del sòl les oxiden donant en darrer terme nitrats (nitrificació).