amor cortès

f
m
Literatura

Concepció de les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l’element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana .

Entès com un vassallatge feudal al servei de la dama, l’amor cortès constituí una original aportació de l’edat mitjana a la cultura del món occidental, puix que els seus esquemes haurien estat impossibles per al pensament llatí clàssic. D’acord amb aquesta concepció feudal, la dona és tractada de midons ( meus dominus , ‘el meu senyor’) i el poeta s’anomena a si mateix om (‘home’), és a dir, vassall. El mot servir (actitud del vassall respecte al senyor) adquireix el sentit de fer la cort a l’estimada. L’enamorat, igual que l’aspirant a cavaller, ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant ( fenhedor ); s’atrevirà, més tard, als precs ( pregador ); passarà a l’estadi d’enamorat ( entenedor ), i, si arriba al grau de drut (‘amant’), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (‘premi’, ‘guardó’). La dona a la qual el poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. No podia ésser altrament: en no tenir les donzelles estat jurídic, tampoc no podien tenir, en conseqüència, vassalls; la casada, en canvi, pel seu estat, adquiria la categoria de domna , ( domina ‘senyora’). Ara bé: essent els casaments en aquesta època i entre les capes altes enllaços de conveniència, únicament l’amor adulterí podia ésser considerat autèntic. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (‘gelós’), i el lausengièr , l’adulador del marit, que pot denunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal , mot o frase que serveix per a designar-la. Sotmès a una sèrie de fórmules convencionals i oposant-s’hi, malgrat tot, un sensualisme exacerbat, el sentiment del trobador creà el concepte idealista d’amor-virtut: només l’home enamorat és virtuós, i un home virtuós és forçosament enamorat. En l’elaboració de l’amor cortès, mòdul que determinà la concepció posterior de l’amor a Occident, hi devien col.laborar principalment el concepte feudal i cavalleresc de la vida, els afanys espirituals i místics de l’Epoca (des dels escrits de Bernat de Clairvaux a la regla ascètica de Robert d’Abissel, fundador del monestir de Fons Ebraus), l’herència dels autors llatins, sobretot Ovidi, rebuda segons l’òptica medieval, i potser, encara, la poesia amorosa àrab, arribada a través de la península Ibèrica.