És a dir, és l’expressió comptable de les depreciacions dels elements integrants de l’estructura fixa (actiu immobilitzat o fix) originades per l’ús, desgat i envelliment tècnic. Els seus objectes són principalment: repartir entre els exercicis comptables afectats l’import d’una despesa que ha d’efectuar-se o que hom efectua d’una sola vegada; deduir en el valor comptable dels béns no immediatament fungibles unes quotes que representen la part que, segons el desgast i envelliment hom preveu que han contribuït a obtenir la productivitat de l’exercici i constituir una reserva per a la restitució de l’element amortitzat. Per a la formació d’un criteri d’amortització precís cal conèixer i tenir en compte: el cost o valor inicial de l’element a renovar; la vida probable útil de l’element o la seva producció prevista; la possibilitat d’envelliment prematur ja sigui per accident o circumstàncies extraordinàries del mateix bé o per fets econòmics externs, com és per exemple l’obsolescència o envelliment tècnic a causa de la superació de les tècniques, procediments o maquinària existent, que situa l’element en qüestió en una posició d’incompetència i menor rendiment; l' estimació del probable cost de substitució de l’element, en el moment de realitzar la substitució; la possibilitat de desglossament de l’element en parts de diferent desgast per determinar l’eventualitat de renovacions fragmentàries; el probable valor residual de l’element amortitzat; el cost de les despeses de reparació, manteniment i conservació de la maquinària comparat amb el valor net de la producció obtinguda en el mateix període de temps.
f
Economia