Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia ( alimentador), generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació . Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern. Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc. En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències, hom projecta els amplificadors per a treballar dins una gamma de freqüències determinada, fora de la qual les desviacions en el seu comportament en relació amb el funcionament ideal resulten inacceptables en la majoria dels casos a causa de la distorsió introduïda. Segons quina sigui aquesta gamma o banda de freqüències , cal distingir entre amplificadors de radiofreqüència, emprats en els aparells receptors de ràdio i televisió, amplificadors de vídeo, que amplifiquen el senyal d’imatge en televisió, i amplificadors d’àudio , que amplifiquen el so, anomenats també de baixa freqüència , i són emprats en els receptors de ràdio i televisió, i també en els equips de reproducció del so gravat en discs o cintes magnètiques, aquests darrers constituint els elements bàsics dels equips esmentats ( amplificador )4). En les diverses aplicacions industrials de l’electrònica hom acostuma a emprar també amplificadors de corrent continu, de senyals en forma d’impulsos, d’ones de forma especial (rectangular, triangular o en dent de serra , etc), així com amplificadors que treballen en senyals lògics dits amplificadors de tot o res . En altres aplicacions de l’electrònica hom empra també amplificadors de tipus molt específics; així existeixen amplificadors operacionals, paramètrics, diferencials els anomenats laser maser . Un amplificador acostuma a constar de successives etapes amplificadores disposades en cascada a fi d’obtenir un guany total superior al que hom obtindria amb una etapa (acoblament de circuits en cascada; (acoblament de circuits)). Els amplificadors poden ésser constituïts per vàlvules electròniques o per transistors, però, fora d’alguns casos concrets (com, per exemple, freqüències molt altes, potències elevades o d’altres), els transistors van desbancant cada dia més les vàlvules a causa dels avantatges prou coneguts dels semiconductors. També comencen a emprar-se actualment, en casos de poca potència, els circuits integrats , de manera que hom aconsegueix cada vegada més una reducció de les dimensions dels amplificadors.
m
Electrònica i informàtica