amplificador commutat

m

Electrònica i informàtica

Dispositiu electrònic amplificador que, a diferència dels amplificadors de potència de classe A, B o AB, no utilitza una resistència activa per a transmetre potència, sinó que s’aprofita del mode de commutació dels transistors per tal de regular la transmissió eficient de potència.

Gràcies a aquest mode de funcionament basat en la commutació entre dos estats, l’amplificador presenta una alta eficiència energètica, teòricament al voltant del 100%. Els dos transistors que componen l’amplificador sempre estan en zona de tall o saturació, i en aquests casos la potència dissipada en els transistors és pràcticament nul·la. Només hi ha pèrdues en els estats de transició, per la qual cosa cal minimitzar-ne la durada i d’aquesta manera maximitzar l’eficiència de l’amplificador. Un dels principals inconvenients dels amplificadors commutats és que, a causa de la mateixa naturalesa de commutació, són altament no lineals i, per tant, introdueixen distorsió al senyal amplificat. Un dels amplificadors commutats més comuns és l’amplificador classe D, que s’utilitza en aplicacions d’àudio i, actualment, en estructures amplificadores basades en el seguiment de l’envoltant del senyal (en anglès envelope tracking ).