Quan es treballa en potències altes (centenars de watts) s’ha de procurar que la transferència de potència, que l’amplificador agafa de la font d’alimentació, sigui òptima. Per tant, la font d’alimentació ha d’ésser capaç de subministrar grans corrents. Com a elements amplificadors s’utilitzen el transistor bipolar i un MOSFET de potència anomenat VMOS. Segons quina sigui la naturalesa del corrent de sortida, els amplificadors de potència es classifiquen en classe A, B, C i D. Els amplificadors A, B i C treballen amb senyals analògics, si bé els de la classe C ho fan, a més, amb l’ajut d’un circuit ressonant. A l’amplificador de classe D el senyal analògic que hi ha a l’entrada es converteix en uns impulsos de durada proporcional a la tensió d’entrada, de manera que s’amplifica en potència el senyal digital i després es recupera el senyal original amb un filtre de pas baix. Un dels principals avantatges de l’amplificador de classe D és l’eficiència de conversió (aproximadament del 99%), si bé té l’inconvenient que produeix radiació.
m
Electrònica i informàtica