amplitud

f
Astronomia

Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.

És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants. L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté: sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador. Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre; en el primer cas rep el nom d’amplitud ortiva o oriental, i en l’altre, el d’amplitud occídua o occidental.