ampolla de Leiden

f
Electrònica i informàtica

Ampolla de Leyden

© Fototeca.cat

Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.

Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins. Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora. Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual. Fou Franklin qui demostrà què és un condensador: les armadures són els papers metàl·lics i el dielèctric el vidre. Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el pol d’una màquina generadora i el descarrega parcialment tocant el ganxo amb el dit o posant-lo en comunicació amb terra. Per a descarregar-lo totalment cal un excitador.