Ana Blandiana

(Timişoara, 25 de març de 1942)

Poetessa romanesa, de nom de naixement Otilia Valeria Coman.

Col·laboradora en diverses revistes literàries, ha publicat entre altres obres poètiques, Persoana întâia plural (‘La primera persona del plural’, 1964), Călcâiul vulnerabil (‘El taló vulnerable’, 1966), A treia taină (‘El tercer secret’, 1969), 50 de poeme (‘50 poemes’, 1970), Octombrie, Noiembrie, Decembrie (‘Octubre, novembre, desembre’ 1972), Poeme (‘Poesies’, 1974), Somnul di somn (‘El somni del somni’, 1977), Întâmplări din grădina mea (‘Esdeveniments del meu jardí’, 1980), Ora de nisip (‘Rellotge de sorra’, 1984), Întâmplări de pe strada mea (‘Esdeveniments al meu carrer’, 1988), Arhitectura valurilor (‘L’arquitectura de las ones’, 1990), 100 de poeme (‘100 poemes’, 1991), În dimineața de după moarte (‘L’endemà de la mort’, 1996), La cules îngeri (‘A l’hora de triar àngels’, 1997), Cartea albă a lui Arpagic (‘El llibre blanc d’Arpagic’, 1998), Soarele de apoi (‘El sol següent’, 2000), Poeme (1964-2004) (‘Poemes (1964-2004)’, 2005), A fi sau a privi (‘Ser o buscar’, 2005), Patria mea A4 (‘Pàtria meva A4’, 2010) i Variațiuni pe o temă dată (‘Variacions sobre un tema determinat’, 2018).

També és autora d’assaigs, dels llibres de relats Cele patru anotimpuri (‘Les quatre estacions’, 1977) i Proiecte de trecut (‘Projectes passats’, 1982) i de les novel·les Sertarul cu aplauze (‘Calaix d’aplaudiments’, 1992) i Imitație de coșmar (‘Imitació de malson’, 1995).

És considerada una de les més destacades figures del panorama literari romanès. Filla d’un professor i sacerdot pres polític del règim comunista, li fou prohibit estudiar a la universitat. Destacà pel seu activisme en contra de la dictadura del president Nicolaie Ceauşescu, patí la censura i durant anys no publicà. Després de la revolució del 1989 inicià la seva vida política per promoure l’eliminació del llegat comunista i el 1994 fou membre fundadora i presidenta de la Fundació Aliança Cívica, moviment apolític amb l’objectiu d’alleugerir les conseqüències dels cinquanta anys de dictadura comunista al país.

Membre de l’Acadèmia Europea de Poesia i de l’Acadèmia Mundial de Poesia de la Unesco, entre d’altres, ha estat guardonada per conjunt de la seva trajectòria amb el premi Herder de la Universitat de Viena (1982) i el premi Princesa de Asturias de les lletres (2024).