Aquest artifici fou conegut ja en l’antiguitat i ha estat usat amb finalitats diverses: per a adular els sobirans, com és el cas de Ptolemeu II Filadelf (πτολεμαιοϖ ' el bel·licós ', dóna ‘απò μέλιτοϖ ‘tret de la mel’) o de Lluís XIV; des de l’adveniment del cristianisme, per a atribuir sentits enrevessats a paraules ( Roma dóna amor ) i frases determinades ( quid est veritas? , ‘què és la veritat?' dóna est vir qui adest 'l’home aquí present’ resposta de Jesús a Pilat); pels cabalistes i els alquimistes, per a encobrir fórmules que volien mantenir secretes, com la de la pólvora inventada per Roger Bacon; a partir dels humanistes, que el posaren de moda gairebé sempre en llatí, per a crear pseudònims ( François Rabelais dóna Alcofribas Nasier ); per a inventar noms de lloc ( Arenys dóna Sinera ) o, simplement, com a passatemps.
m
Literatura