El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies. Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films (La vida por delante, 1958). Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics (Las largas vacaciones del 36, de Jaume Camino, 1976; Las marginadas, d’Ignasi M. Iquino, 1977). Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de televisió. El 1958 i el 1972 fou premiada pel Círculo de Escritores Cinematográficos.