La importància d’aquesta anàlisi resideix en el fet que els components presents en una mostra, a nivell de traces, poden influir notablement tant en les aplicacions tecnològiques dels materials com en llurs propietats biològiques. Des d’un punt de vista general, les tècniques per a l’anàlisi de traces han de presentar una elevada sensibilitat, i en són complementàriament importants les característiques de selectivitat, precisió, rapidesa i caràcter no destructiu. Pel que fa a l’anàlisi de traces d’elements, les tècniques més apropiades són les colorimètriques i espectroscòpiques (espectrometria d’absorció atòmica; fotometria de flama), quan hom treballa en solució, i l’anàlisi d’activació neutrònica i l’anàlisi de fluorescència de raigs X, per a mostres sòlides. Entre les tècniques més habituals per a l’anàlisi de traces de composts, cal esmentar les espectroscòpiques, especialment quan hom empra una longitud d’ona determinada en la qual hom coneix que la substància a estudiar presenta absorció o emissió, o bé, més modernament, l’ús combinat de la cromatografia de gasos i l’espectrometria de masses.
f
Química