És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l’explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d’establir les perspectives de població estudiada. La determinació de l’edat de la població constitueix el primer element de l’anàlisi demogràfica. En tot moment hom pot conèixer l’edat exacta d’un individu (nombre d’anys, mesos i dies transcorreguts des del dia del naixement) o la generació a què pertany un grup d’individus. El segon tret característic és el sexe. La distribució per sexe s’anomena sex-ratio o relació de masculinitat; és el quocient entre la població masculina respecte de la població femenina segons l’edat. Aquests mesuraments es donen considerant l’índex 100 com a base; així, en l’ordre de naixements hom constata que per a cada 100 naixements femenins n'hi ha 105 de masculins. La relació de l’edat també permet de realitzar altres càlculs d’índex que permeten caracteritzar i classificar les poblacions; la relació de dependència és la proporció d’individus en edat no activa (0-19 i més de 65 anys) respecte del grup en edat activa (20-64 anys). Aquesta relació pot ésser desagregada en períodes d’inactivitat, amb la qual cosa hom obté un índex de joventut (joves/persones en edat activa) o un índex d’envelliment (vells/persones en edat activa). Hom també pot considerar un índex de rejoveniment o envelliment la proporció simple de joves o vells respecte del total de la població. L’anàlisi de la distribució per edat i per sexe és facilitada per la construcció de les piràmides d’edats. Aquestes piràmides poden representar els efectius per grups d’edats quinquennals o bé edat per edat. Una piràmide és alhora un gràfic en el qual hom projecta l’evolució dinàmica de la població que estudia a través del temps, de les seves característiques pròpies pel que fa als fenòmens demogràfics i dels accidents històrics que hi han incidit (guerres, epidèmies, etc). L’observació per a l’estudi d’una població posa en relació els diferents fenòmens demogràfics. L’anàlisi sincrònica rep el nom d'anàlisi transversal, mentre que la diacrònica és anomenada anàlisi longitudinal. En l’estudi dels diferents fenòmens cal tenir en compte si són de naturalesa renovable o no renovable —a excepció de la mort tots els fenòmens són renovables, sempre que no es considerin de manera restrictiva: primer matrimoni, rang de naixement, etc—; com també la intensitat del fenomen, és a dir, el nombre d’esdeveniments que afecten la població estudiada; i el calendari del fenomen, és a dir, la distribució temporal dels esdeveniments. Però també cal tenir en compte les interferències entre els mateixos fenòmens demogràfics i no considerar únicament hipòtesis simplificadores. En molts dels casos hom estudia els fenòmens aplicant la realitat a cohorts fictícies que permeten calcular indicadors d’intensitat i calendari. D’altra banda, si hom vol realitzar un estudi comparatiu de dues poblacions amb clares diferències estructurals, ha de dur a terme l’anomenat mètode d’estandardització, procediment estadístic que consisteix a considerar una població com a punt de referència; hom n'utilitza la composició estructural per a recalcular els indicadors de la població amb què es compara. L’anàlisi demogràfica de cadascun dels fenòmens se centra en l’exposició de les tècniques clàssiques i en l’examen dels factors explicatius que remeten a altres disciplines. La nupcialitat presenta tres característiques que en fan delicat l’estudi: el mateix concepte (matrimoni, unions consensuals), el fet que és un fenomen renovable i la conjugació simultània —que afecta els dos sexes alhora—. El nombre de matrimonis és el primer indicador de la nupcialitat. La taxa bruta de nupcialitat és el resultant de la relació de matrimonis sobre la població mitjana d’un període. La taxa de nupcialitat es caracteritza per una relativa estabilitat sobre períodes llargs. Per tenir en compte l’efecte de l’estructura per edat i sexe i avaluar-ne la incidència hom calcula taxes de nupcialitat per edat o taxes de nupcialitat restringides a l’ordre de matrimoni (taxa de primera nupcialitat). Per a obtenir la mitjana d’edat en el matrimoni cal conèixer els efectius a les diferents edats d’entrada al matrimoni. És la mitjana ponderada de les edats d’entrada al matrimoni pels efectius de casats. La poligàmia és generalment descrita per la taxa de poligàmia, o proporció d’homes polígams respecte dels homes casats. Tot i que la nupcialitat és un fenomen universal, hi ha diferències d’intensitat i calendari segons les èpoques o les societats. Així, a l’Àfrica hi ha una nupcialitat en edats primerenques i una proporció de solteria molt baixa, mentre que a Europa hom constata una nupcialitat tardana i una proporció de solters important. D’altra banda, la ruptura de la unió és determinada per la mort d’un dels cònjuges o bé per llur separació (divorcis, separacions, ruptures). Per últim, l’anàlisi dels factors sòcio-econòmics de la nupcialitat és explicada amb relació a les situacions econòmiques, les guerres, el comportament segons les àrees geogràfiques o el nivell de l’individu segons la categoria sòcio-professional o la seva educació. La natalitat depèn del nombre d’individus en edat de procrear, de llur estructura d’edat i del calendari de naixements. La relació dels naixements respecte del total de la població és la taxa bruta de natalitat. Per a eliminar l’efecte de l’estructura constituït per la repartició de les dones en edat de procrear, es defineixen les taxes de fecunditat per edat; és a dir, el nombre de fills nascuts de mares amb l’edat que es considera, respecte l’efectiu de dones d’aquesta edat. Sumant les taxes de fecunditat per edat s’obté la taxa de fecunditat general. Calculant la mitjana de les edats a la maternitat, ponderat pel nombre de naixements a cada edat s’obté l’edat mitjana a la maternitat. L’edat, però, no és l’única variable determinant de la fecunditat. D’altra banda, la relació amb la nupcialitat permet dissociar els naixements en legítims i il·legítims. L’anàlisi biològica de la fecunditat remet al concepte de fecunditat natural, aquella que correspon a una població que no utilitza cap sistema de limitació de naixements. Cal distingir, doncs, la fertilitat, capacitat de donar a llum fills vius; la fecundabilitat, probabilitat de concepció per cicle menstrual, i la fecunditat, procreació efectiva durant el període considerat. Des d’un punt de vista biològic la fecunditat depèn de tres sèries de factors: l’interval entre l’edat de la primera regla i la menopausa; l’esterilitat, la fecundabilitat, la infecundabilitat entre dues concepcions i la mortalitat intrauterina. El fet de recórrer a mètodes per al control de la natalitat i l’existència de tècniques anticonceptives d’elevada eficàcia són signe distintiu d’una fecunditat de règim dirigit. Si bé l’anticoncepció té per objecte evitar la concepció; l’avortament, ja sigui espontani o provocat, té per efecte impedir que l’embaràs es dugui a terme. Les estadístiques d’aquests dues situacions són difícils d’establir, en molts casos per les reticències que en algunes societats es donen envers ambdues tipologies de limitació de naixements. El tercer mètode important de limitació de naixements és l’esterilització, tot i que la seva irreversibilitat no deixa de plantejar problemes de caire ètic. Entre els factors explicatius de les diferències de fecunditat en el marc de la societat mundial, la creença religiosa ha estat considerada essencial durant molt de temps; tal vegada tenen importància les diferents aspiracions dels membres de la parella i els recursos de què disposen, i la instrucció de la dona. La mortalitat no és un risc uniforme en totes les edats. La taxa bruta de mortalitat és la relació del nombre de defuncions en un moment donat respecte de la població total. Es defineix la taxa de mortalitat infantil com la relació del nombre de defuncions d’infants menors d’un any respecte del nombre de naixements d’infants vius del mateix any. L’anàlisi de la mortalitat immediatament anterior o posterior al naixement és objecte d’especial atenció. Es designa com a mortalitat intrauterina o mortalitat fetal les morts ocorregudes al llarg del període de gestació. La mortalitat neonatal inclou les defuncions de nadons de menys de 28 dies, i la mortalitat post-neonatal és la que fa referència a les defuncions de nadons entre 28 dies i un any. Hom calcula generalment una taxa de mortinatalitat, és a dir, la relació de nascuts morts sobre el conjunt de naixements. Lligat a l’estudi de la mortalitat a edats avançades hom constata la idea d’edat límit de la vida humana. La regularitat dels esquemes de mortalitat per edat ha permès l’elaboració de taules tipus, que constitueixen un element excepcional per a l’estudi de mortalitat mitjançant mètodes d’estimació indirecta. La investigació causal en el terreny de la mortalitat es defineix per les causes de mort, els factors sòcio-econòmics i els elements de comportament. La classificació de les causes de mort s’enfronta a la dissociació de causes múltiples; hom constata, però, unes tipologies de mort que poden caracteritzar-se segons el grau del desenvolupament econòmic de la societat (malalties, accidents, suïcidis). La mortalitat diferencial afecta les edats, els grups socials i el sexe, però la dificultat metodològica d’aquests estudis explica la raó del fet que són poc abundants. Les migracions impliquen problemes particulars de mesurament, cosa que explica l’existència de dificultats alhora de l’anàlisi, ja que són processos que impliquen situacions molt diverses. Els migrants pertanyen fonamentalment a grups d’edats joves i són sobretot homes. Les generalitzacions són força discutibles pel que fa referència als nivells d’educació, estat civil o status econòmic. La tendència al reagrupament familiar és sens dubte una de les característiques més representatives del procés migratori. Les primeres reflexions tendents a definir regularitats en aquests moviments associen el desplaçament amb la distància recorreguda. Les anàlisis econòmiques dels determinats de la migració reprenen la idea de forces d’atracció i de repulsió, amb la intenció de donar cabuda a variables explicatives per a entendre el perquè de la mobilitat humana. En l’anàlisi dels determinats de la migració, és fonamental distingir els comportaments individuals i col·lectius, per oposició als factors socials o polítics que obliguen a la mobilitat. Fonamentalment, hores d’ara les migracions se situen d’una banda en l’elecció individual o la marxa sota coaccions i repressions polítiques. Tot i la importància d’aquest fenomen, el seu estudi és precari a causa de la indisponibilitat d’estadístiques, tant pel que fa als països d’origen com als receptors. L’estudi de les poblacions i llurs fenòmens no solament fa referència a instants presents i passats. Hom pot calcular també el nombre d’habitants que potencialment poden haver-hi si es mantenen unes certes característiques dels fenòmens demogràfics; és el que hom anomena projeccions de població.
f
Sociologia
Demografia