D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens; cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres; entre ells cal diferenciar els comuns i els específics. S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat. L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels més grans continuadors fou Louis Léon Thursthone, que desenvolupà la teoria multifactorial.
f
Psicologia
Matemàtiques