Per obtenir una correcta interpretació de l’estat nutritiu del cultiu és important definir el teixit a analitzar i en quin moment fer-ho ja que la concentració de nutrients és variable segons la seva funció, posició en la planta, edat i estadi de maduració. Les fulles o els pecíols foliars són sovint els teixits escollits.
La interpretació de la concentració de nutrients es pot fer utilitzant valors de concentracions individuals, amb l’inconvenient que no es té en compte l’efecte de possibles interaccions entre elements en l’estat nutritiu del cultiu, o bé utilitzant quocients entre concentracions de diferents nutrients com per exemple N/P, N/K, o P/K.
En el cultiu de fruiters és especialment útil la utilització de l’anàlisi foliar o dels fruits per establir un bon programa de fertilització de cara a obtenir un bon rendiment i una bona qualitat i conservació dels fruits. L’anàlisi química dels teixits es pot considerar un mètode més directe que l’anàlisi del sòl.