anàlisi no estàndard

f
Matemàtiques

Branca de la lògica matemàtica que fonamenta un càlcul amb infinits i infinitèsims a l’estil de Leibniz.

Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R. *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits. Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R . En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva. Fou desenvolupada per A. Robinson a partir del 1960.