A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector. Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris. Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol. Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts, i els qui la utilitzen són anomenats xartistes. El mercat és per a ells la principal font d’informació, ja que hi troben compradors i venedors que prenen les seves decisions basant-se en fluxs d’informació.
El xartista, sense conèixer absolutament totes les causes o informacions que es creuen en el mercat, haurà d’estudiar els preus que es formen en virtut d’aquests fluxos d’informació i predir-ne la direcció més probable en el futur. Aquesta teoria també es fonamenta en el fet que els preus sempre es mouen per tendències que s’han d’identificar i analitzar per a preveure futurs moviments. Els xartistes, a molts dels quals sovint no interessa el tipus de negoci de la companyia que estudien, opinen que la història es repeteix i que tota la informació sobre els beneficis, dividends i el desenvolupament futur d’una empresa queda reflectida automàticament en les cotitzacions de les seves accions en el passat.
Tot i que s’acostuma a diferenciar entre anàlisi xartista —basada en l’estudi de les figures i formes que configuren els preus en els gràfics i que serveixen per a indicar la tendència que poden seguir en el futur— i anàlisi tècnica —mitjançant la qual es realitzen operacions matemàtiques amb els preus i els volums de negociació (com ara les mitjanes mòbils i altres indicadors) per tal de detectar-ne les tendències—, totes dues especialitats s’inclouen dins de l’epígraf d’anàlisi tècnica.