anàlisi tèrmica

f
Química

Mètode d’estudi de les mescles, especialment binàries i, en particular, dels aliatges, que té per objecte establir el diagrama d’equilibri, i que consisteix en la determinació de la velocitat de refredament de mescles líquides de composició coneguda.

El disposititu experimental ha d’assegurar un refredament regular i ha de permetre enregistrar la corba de variació de temperatura de la mescla en funció del temps. Si és refredat un sòlid que no sofreix transformació polimòrfica, la corba obtinguda és contínua i tendeix asimptòticament vers la temperatura ordinària. Qualsevol discontinuïtat amb disminució de pendent, correspon a una disminució de la variància del sistema, és a dir a un augment en el nombre de fases. En el cas d’un aliatge binari líquid la primera discontinuïtat indica el començament de cristal·lització. El pendent de la corba disminueix a causa de la calor despresa en la solidificació, que alenteix el refredament, però la temperatura continua disminuint puix que la composició del líquid varia. Un replà en la corba indica un sistema monovariant (és a dir, la presència de tres fases en el cas d’una mescla binària) i correspon a la cristal·lització d’una mescla eutèctica. La composició del líquid ja no varia i per tant la temperatura (dita d’eutèxia) es manté constant fins al final de la cristal·lització, a partir de la qual comença altre cop a baixar, en refredar-se l’aliatge sòlid. Coneixent per un nombre suficient de composicions les temperatures del començament a l’acabament de cristal·lització i la temperatura i durada dels replans d’eutèxia (dades donades totes per l’anàlisi tèrmica), és possible de traçar exactament el liquidus i el solidus del diagrama d’equilibri. La sensibilitat de l’anàlisi tèrmica ha estat molt augmentada i el seu domini d’aplicació ha estat eixamplat notablement mitjançant la introducció dels mètodes diferencials.