Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu. En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt útils per a l’anàlisi clínica i en oceanografia. Foren desenvolupats inicialment per a l’anàlisi principalment dels gasos de la combustió, però llur ús ha estat generalitzat posteriorment a molts altres tipus diferents d’anàlisi de gasos, com la microanàlisi elemental orgànica, l’anàlisi dels productes de la destil.lació del petroli, el control de la pol.lució atmosfèrica, etc. El principi de funcionament d’aquests instruments és fonamentat en la mesura, per mitjà d’un dispositiu sensible adequat o sensor, d’alguna propietat física o quimicofísica de la barreja a analitzar que sigui funció bijectiva de la composició d’aquesta, com, per exemple, la conductivitat tèrmica o elèctrica, l’absorció òptica ultraviolada o infraroja, el paramagnetisme, el poder calorífic, la densitat, etc, i en la conversió del senyal rebut pel sensor en un senyal elèctric proporcional, el qual és amplificat, avaluat o registrat per mitjans electrònics. Hi ha analitzadors que han incorporat unitats automàtiques per a la presa de mostra, l’addició de reactius, la calefacció, la diàlisi, etc, i que fan possible tota mena d’anàlisis de mostres líquides o en solució, a més de les gasoses tradicionals. Entre aquests analitzadors hom pot esmentar, per exemple, els tipus anomenats auto analyzer i analmatic , amb els quals hom aconsegueix d’obtenir automàticament, amb rapidesa i gran economia de mà d’obra, resultats d’una qualitat completament constant i més elevada que la dels obtinguts per mètodes clàssics, relatius al percentatge de fins a vuit o deu dels components d’una barreja complexa.
m
Química