analitzador de gasos

m
Tecnologia

Aparell industrial destinat a mesurar la composició dels fums o gasos produïts en una combustió.

Pot servir tant per a controlar la marxa d’un forn, com per a estudiar el funcionament d’un motor de combustió interna. En el primer cas, la presa de mostra de l’aparell es posa abans de la xemeneia; en el segon, sobre una derivació o al final del tub d’escapament del motor. Bé que la seva finalitat primària sigui donar la informació necessària per a augmentar el rendiment de la combustió, també poden ésser utilitzats per a controlar la impuresa de l’ambient de les ciutats o locals tancats on podria haver-hi perill d’intoxicació, com garatges, aparcaments, etc. Solen ésser de funcionament automàtic i continu, i assenyalen els resultats sobre uns quadrants o rellotges (aparells indicadors) o sobre un gràfic (aparells registradors). Tant els uns com els altres solen anar proveïts d’un dispositiu visual o acústic d’alarma, que es dispara quan la composició del gas ha superat el límit de seguretat. Per la natura de les reaccions de combustió, els gasos a analitzar contenen principalment anhídrid carbònic, òxid de carboni, vapor d’aigua, oxigen sobrant i, eventualment, anhídrid sulfurós i hidrocarburs no cremats. Des del punt de vista d’un millor control de la combustió, els gasos més interessants són l’anhídrid carbònic, l’òxid de carboni, els hidrocarburs i l’oxigen sobrant. Des del punt de vista de la contaminació de l’atmosfera, els més importants són l’òxid de carboni, l’anhídrid sulfurós i els hidrocarburs no cremats. Moltes vegades, l’analitzador de fums és relativament senzill, i es limita a controlar la concentració d’un sol component-clau, com és ara l’òxid de carboni. Altres vegades són més complexos i determinen simultàniament diversos components. El principi de funcionament de l’aparell pot ésser químic o físic. Els aparells de tipus químic són una versió automatitzada de l'analitzador d’Orsat. Els de funcionament físic poden actuar per una mesura indirecta de la conductivitat tèrmica mitjançant un cataròmetre o de l’absorbància a una certa longitud d’ona gairebé sempre a la regió espectral de l’infraroig. També existeixen aparells que determinen d’una manera global el percentatge de les matèries combustibles (hidrogen, òxid de carboni, hidrocarburs, etc) dels fums. El principi de funcionament és similar al del cataròmetre; l’única diferència és que una de les branques del pont de Wheastone és formada per una resistència de platí al roig per tal d’inflamar la mescla de gasos, que produeix un augment de temperatura (i, per tant, un augment de la resistència elèctrica del fil de platí), proporcional a la tensió de desequilibri del pont i a la concentració d’inflamables.