Cardenal i bisbe de Sabina; nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia (1130-31) quan aquest fugí a França. Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja; protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III. Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta.