Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat il·lícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós; el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer; les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions. A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals poden, en aplicació de les lleis sobre usura, moderar l’aplicació d’aquest pacte; al contrari, entre comerciants és prohibit l’anatocisme fins i tot en el supòsit de reclamació judicial, bé que hom admet el pacte sobre capitalització dels interessos, d’efectes similars a l’anatocisme.
m
Dret