Publicà els seus primers poemes el 1934: Solnečnyje dni (‘Dies de sol’). Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov (1937) i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija”. Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode (‘En una ciutat’, 1946) el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter (‘Un caràcter moscovita’, 1949). Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku (‘Un milió per un somriure’), Beregite živych synovej’ (‘Defenseu els fills vivents’), Demidowy (‘Els Demidov’), Emigranty (1967), on critica la vida dels russos a l’estranger, i Laberint, obra d’agitació relacionada amb la guerra del Vietnam. El 1953 fou director de la coneguda revista Ogonëk.