Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals. Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s. XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte. Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà, ordenà i valorà degudament l’anatomia comparada. L’anatomia comparada és d’una gran utilitat a l’hora d’establir les possibles relacions de parentiu entre els diferents grups d’organismes i llurs línies evolutives, i resulta, per tant, imprescindible a l’hora d’establir una classificació racional dels éssers vius. A més aporta dades de gran interès per a l’antropologia, la zoologia i la paleontologia.
f
Anatomia