anatomia patològica

anatomopatologia
f
Anatomia

Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.

El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni (1681-1771) el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans. Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèl.lules i substàncies intercel.lulars l’essència de les alteracions patològiques. L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals: un d’autòptic i un altre de quirúrgic. Al primer correspon l’estudi post mortem del malalt, les causes de la mort i la confrontació dels signes i dels símptomes clínics i biològics amb les lesions observades en l’autòpsia clínica, que constitueix per al metge una font d’ensenyament i de formació imprescindible. El percentatge d’autòpsies clíniques constitueix un exponent primordial del nivell científic de tota institució hospitalària o clínica. El segon aspecte, el de l’anatomia patològica quirúrgica, estudia el material extirpat pel cirurgià en una intervenció quirúrgica, o bé petites mostres de teixits o de bonys sospitosos, dites biòpsies, per tal de determinar-ne la natura, localitzar-ne la causa i establir una base per al pronòstic i tractament de la malaltia.