Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre (1877-94) a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna. El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon. Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola. Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc. Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià. Com a realitzador es limità a l’adaptació d’obres literàries tals com Les frères conses , de Dumas, i Le coupable , de François Coppée (1917), Les travailleurs de la mer , de Victor Hugo (1918), Mademoiselle de la Seiglière (1920) i La terre (1921), de Zola, L’Arlésienne , d’Alphonse Daudet (1922), i el seu únic film amb guió propi, L’alouette et la mésange (1922), interpretat per actors no professionals, no fou distribuït. Publicà Mes Souvenirs (1921 i 1928).