Fou bisbe de Frejús (1698) i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament. Fou nomenat cardenal i ministre d’estat (1726), i dirigí la política francesa fins el 1743. La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país. S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria.