Les seves obres reflecteixen la seva ideologia filocomunista dins el marc d’uns fets inspirats generalment en experiències seves: les viscudes a la Xina, a La tentation de l’Occident (1926), Les conquérants (1928) i La condition humaine (1933, premi Goncourt), que tracta dels problemes de la consciència moderna sobre la vida i la mort, en els camps polític i moral; les viscudes a la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, en la qual participà, amb els republicans, a L’espoir (1937) (en féu un film: Sierra de Teruel ); i les viscudes dins la resistència francesa, durant la Segona Guerra Mundial, a La lutte avec l’ange (1943, amb el títol de Les noyers d’Altenburg , únic fragment que en restà després de la seva destrucció pels nazis). Després de la guerra fou ministre d’informació (1945-46) i d’afers culturals (1959-69), es dedicà a recerques estètiques ( La psychologie de l’art , 1947-49; Métamorphose des dieux , 1957; etc), i redactà les seves memòries: Antimémoires (1967) i Les chênes qu'on abat (1971)..
André Malraux
© Fototeca.cat
Escriptor i polític francès.