Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya. Fou professor de dret civil a Avinyó (1518) —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia (1533), a Bolonya i a Ferrara. El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins. Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà.