Obtingué el doctorat en teologia a Roma (1515). De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig (1519). Durant el recés de Luter a la Wartburg (1521-22) fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca (1523) i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans.