De formació artística, triomfà als festivals de Venècia, amb Ivanovo destvo (‘La infantesa d’Ivan’, 1962), i de Canes, amb Andrej Rubl’ov (1969), i es convertí en un dels millors cineastes soviètics contemporanis. El seu lirisme intel·lectualitzat i crític prosseguí amb Solaris (1972), Zerkalo (‘El mirall’, 1975), Stalker (1979) i Offert (‘El sacrifici’, 1986).