Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic. Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller (1800). Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General. A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta. El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar. A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la biblioteca del British Museum i estigué en contacte amb els emigrats del món hispànic. L’obra d’aquest període —poesia, filologia i crítica— assenyala un progrés en estil i en pensament. Publicà (1826-27) Alocución a la poesía i Silva a la agricultura de la zona tórrida, dues grans silves, primer manifest literari a favor de l’emancipació de les lletres del continent americà de parla castellana. Des del 1829 fins a la mort residí a Santiago de Xile, on es dedicà a una contínua tasca de polígraf. Respongué al requeriment del seu temps, que exigia una estructuració integral de la cultura, i assolí d’ésser l’orientador de les repúbliques hispàniques independitzades. Del conjunt, impressionant, dels seus escrits són vigents encara, d’una manera particular, el codi civil de Xile (1855), adoptat com a llei per molts altres estats, la Gramática de la lengua castellana (1847), d’una gran modernitat, amb aportacions noves, sobretot en l’estudi del sistema dels temps, dins la línia dels principis de Port-Royal, avui novament tan valorats, els Principios de derecho de gentes (1832), per les normes i els conceptes novíssims de dret internacional amb criteri americà, i les bases de l’educació superior (1843), amb les quals orientà la Universitat de Xile, de la qual fou rector fins a la mort. Els escrits d’erudició i de crítica han estat, naturalment, superats, però són una fita d’un gran valor en la història de la ciència i la filologia romànica. És considerat, amb raó, com el primer humanista de l’Amèrica de parla castellana.