La seva primera obra coneguda, del 1530, és el convent d’Uclés (Conca). L’any 1536 treballà amb Diego de Siloé en la construcció de l’església del Salvador, a Úbeda. Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Jaén (1554), la seva obra més important, en la qual creà un nou model arquitectònic, que tingué repercussió en l’arquitectura andalusa de l’època. Treballà també a Baeza (capçalera de l’església de San Francisco) i a Úbeda (església de l’Hospital de Santiago i palaus Vázquez de Molina i Vela Cobos).