Andrés Segovia

(Linares, 21 de febrer de 1894 — Madrid, 2 de juny de 1987)

Guitarrista andalús.

Vida

De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament. De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega. Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada. Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona. Des del començament de la carrera de solista, una de les seves principals aspiracions fou recuperar la consideració social de la guitarra. L’any 1919 feu la primera gira per l’Amèrica del Sud i el 1923 inicià les seves actuacions en diferents sales de concerts europees. El primer concert celebrat a París tingué lloc al conservatori, el 1924, amb la presència de Manuel de Falla i Paul Dukas entre el públic, i fou particularment important en el reconeixement de la seva trajectòria. Hi estrenà una obra, titulada Segovia, que Albert Roussel li dedicà. El 1927 dugué a terme la primera gira de concerts pels EUA i al gener del 1928 debutà a Nova York, una altra ciutat important en la seva vida. Arran de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Gènova i ben aviat fixà la seva residència a Montevideo. El 1943 tornà als EUA per fer una extensa gira de concerts. Un dels seus desigs fou l’ampliació del repertori de música per a guitarra. Per aquest motiu, molts compositors, com Mario Castelnuovo-Tedesco, Joan Manén, Federico Moreno Torroba, Manuel María Ponce, Albert Roussel, Joaquín Turina o Héitor Villa-Lobos li dedicaren diverses composicions. Entre els seus deixebles destaquen Oscar Ghiglia, Christophe Parkening i John Williams. Rebé nombroses distincions, com ara els títols de doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Compostel·la, Oxford (1972) i la Complutense de Madrid (1974), i fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Pel que fa als enregistraments discogràfics, iniciats els anys vint, abracen tots els estils i èpoques, des de música antiga fins a composicions del segle XX. Hi destaquen molts discos d’obres de J. Rodrigo, F. Sor, M. Giuliani, D. Aguado i F. Tàrrega. El 1936 es casà amb la també pianista Francesca Madriguera

Obra

Andrés Segovia, an autobiography of the years 1893-1920, Macmillan, Nova York 1976

Bibliografia

  1. Burchi, G.: Andrés Segovia a Siena, Accademia Chigiana, Siena 1994
  2. Gavoty, B.: Andrés Segovia, René Kister, Ginebra 1955
  3. Pérez-Bustamante, J.A.: Tras la huella de Andrés Segovia, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Cadis 1990
  4. Usillos, C.: Andrés Segovia, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid 1973

Complement bibliogràfic

Terni, Clemente; Segovia, Andrés: Gaspar Cassadó 1897-1966: homenaje de "Música en Compostela", Art. Gráf. Arges, Madrid 1968