Ordenat sacerdot (1917), doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles. Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca, abans d’Antoni Maria Alcover. Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia (1929). Participà en certàmens literaris. Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces (1913), L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’aplega de les ovelles. En prosa, de caràcter assagístic i descriptiu, publicà Perfils de la ciutat (1932) i Edificant la ciutat. I. Amor (1935), a més de biografies del pare Rafael Serra (1921) i del bisbe Llompart Jaume (1929), i el drama, en dos actes i en vers, La trobada de la Mare de Déu del Puig de Pollença (1929). En literatura litúrgica, adaptà al mallorquí l’evangeli de Pere Ginebra (1927) i publicà, entre d’altres, el Panegíric de la beata Catalina Thomàs (1924). Després de la Guerra Civil feu costat al règim franquista i, com a membre de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia, s’oposà a les versions catalanes de la litúrgia. Al mateix temps, en aquesta etapa, al costat d’un Himnario litúrgico (1944) i Els nostres alferes a Lluch (1959), un extens poema de ressò franquista, publicà les proses Calma a l’illa (1958) i Estampes culturals. Vic i Mallorca (1974), a més de l’anotació del Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954) i de la versificació de les Confessions de sant Agustí (1971).