Entrat a la Companyia de Jesús (1545), es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del col·legi de València. El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma. El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei. Fou successivament prior de Portaceli (1574), d’Escaladei (1575 i 1584-86), on introduí una impremta, d’El Paular (1576), de la cartoixa de Nàpols (1579) i de la de Milà (1571-84). Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina (1587) i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-Aragó. En recompensa Felip II de Castella el proposà per a la Seu d’Urgell. Tingué com a col·laborador Josep de Calassanç. S’ocupà de contenir la penetració dels hugonots a la diòcesi i fundà a la Seu un col·legi de la Companyia i un seminari. Les seves obres Libro de oración (1577) i el Manual de consideraciones y exercicios espirituales (1575) tingueren una gran difusió i foren traduïdes al llatí, al francès, a l’alemany i a l’italià, i reeditades nombroses vegades. Publicà en català Sermons dels diumenges i festes principals de tot l’any, en dos volums (1593-94).