Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brussel·les, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari. Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar (Colomer i Munmay SA), que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països. Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI) i ocupà càrrecs dirigents en organitzacions internacionals del sector de l’adoberia. Fou també president de la Mútua Asepeyo. Com a mecenes tingué una importància cabdal en la recuperació del patrimoni de la seva ciutat. Entre altres iniciatives, impulsà la recuperació del Convent de Sant Domènec i la Casa de la Caritat, que lliurà a la ciutat com a seu de l’Escola d’Art. Fou també un dels fundadors de l’Escola del Treball que, després de diversos canvis en el seu estatut ha esdevingut l’Institut d’Educació d’Educació Secundària Vic. L’any 2000 creà la Fundació Andreu Colomer per promoure i fomentar la conservació, el coneixement i la difusió de l’art de la pell i, a partir de la seva col·lecció particular, creà a Vic el Museu de l’Art de la Pell, inaugurat el 2003. El 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2008, poc abans de morir, rebé un homentage de la seva ciutat.