Andreu Ivars i Cardona

(Benissa, Marina Alta, 1885 — Gata, Marina Alta, 1936)

Escriptor, historiador de la literatura i religiós.

Ingressà en l’orde franciscà (1900) i fou ordenat de sacerdot (1909). Estudià a Roma i Quaracchi (Toscana) i retornà a València (1916), on fou cronista de l’orde. Passà a Madrid (1920), on fou col·laborador i director (1924-36) de la revista Archivo Ibero-Americano, en la qual publicà documents i articles d’història catalana.

Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr. Francisco Eximénez en Valencia (1920-26) i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” (1929), “Ausiás March y Joanot Martorell” (1930), “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” (1930) i “El Llibre dels Àngels de Fr. Francisco Eximénez y algunas versiones castellanas del mismo” (1923), entre d’altres.

És autor d’obres històriques, com Cuándo y en dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916) i Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1397-1399) (1921), premiada als jocs florals de València del 1919.