Mestre de professió (1953-91), fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó (1957-79). L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI (1984, inèdit) i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil (inèdit). Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (1984-2000), a l’Institut de Ciències de l’Educació (1983-90) i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears (1998-2001). Fou director del Centre de Recursos Pedagògics de Menorca (1985-88).
Adscrit a les principals entitats culturals de Menorca i de Mallorca (Institut Menorquí d’Estudis, Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó —del qual fou secretari—, Societat Arqueològica Lul·liana, Institut d’Estudis Baleàrics), fou el capdavanter i el referent ineludible en la renovació de la historiografia menorquina dels anys setanta ençà pel que fa, sobretot, a l’edat moderna i contemporània. Destacà per la recerca de documentació menystinguda, la incorporació de nous mètodes d’anàlisi socioeconòmica i cultural, i la contextualització en un marc global.
Amb “El puerto de Mahón y las evoluciones menorquinas, 1740-1911”, Revista de Menorca (1970, VIII premi Ateneu de Maó), inicià la seva producció amb la voluntat i la necessitat de revisar la història menorquina en totes les seves etapes. Així, a partir de la dècada de 1980 emprengué les publicacions sobre els darrers segles de l’edat mitjana i els primers de la moderna, els més inexplorats de la historiografia menorquina. En destaquen: “Economia i societat en un espai de repoblament tardà: Menorca en el segle XIV”, XIII CHCA (1987); “Notícia de la menestralia menorquina al segle XIV i la lluita per a la participació municipal”, IX Jornades d’Estudis Històrics Locals, Institut d’Estudis Baleàrics (1990); Els jueus dins la societat menorquina del segle XIV (1990), obra escrita en col·laboració amb Ramon Rosselló Vaquer; “Pressió fiscal, economia i societat a la Menorca de la transició del segle XVI al XVII”, Randa, 21 (1997); “Emfiteusi i censal (Anàlisi socioeconòmica de l’explotació de la terra a la Menorca precapitalista)”, Meloussa, 1 (1988), i El terme del Mercadal i Castell de Santa Àgueda en temps del Barroc. Canvi econòmic i crisi de la societat feudal menorquina al segle XVII (premi Ajuntament des Mercadal i Fornells, 1993; en premsa). Tanmateix, aquestes aportacions de primer ordre a l’època baixmedieval i a la moderna sorgiren dels interrogants plantejats a l’hora d’interpretar el segle XVIII de les dominacions estrangeres i l’edat contemporània, dins la qual destaca l’interès per la Guerra Civil Espanyola a l’illa.
Dues publicacions del 1976 —“La revolta menorquina de 1810. Aproximació al primer intent autonòmic de la Menorca contemporània”, Randa, 2 (desenvolupada un any després en el llibre La “revolució” menorquina de 1810, 1977) i “Els menorquins al desembarcament de Bayo”, Randa, 4— assenyalen l’inici d’una important tasca investigadora i divulgadora sobre els segles XVIII, XIX i XX, de la qual sobresurten “Menorca sota els britànics”, a Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans (vol. 5, 1995); Aristocràcia i burgesia a la Menorca preindustrial (premi Ateneu de Maó 1992, inèdit); “La societat menorquina en temps d’Antoni Febrer i Cardona”, Randa, 32 (1992); “Notes per afegir a una aproximació al segle XVIII de Menorca”, Miscel·lània Jordi Carbonell (1993); “Maó segle XIX”, a Menorca. Guia d’Arquitectura, de Joan J. Gomila (1998); “Aproximació als canvis socioeconòmics i alguns altres esdeveniments del segle XX a Menorca”, a J. Vives Llull: Maó 1901-1982 (1993); “Els menorquins al primer terç del segle XX”, a El segle XX a les Illes Balears (Sebastià Serra, coord.) (2000); “El diari maonès La Voz de Menorca arran del projecte d’Estatut d’Autonomia de les illes Balears de 1931”, XII Jornades d’Estudis Locals (1994); La Guerra Civil a Menorca (1936-1939) (1997), i L’Institut de Maó durant la Guerra Civil (premi Ateneu de Maó 1997).
Altres publicacions destacades foren Documentació medieval menorquina: el llibre la Cort Reial de Ciutadella, índex de cartes registrades des de 1350 a 1403 (1981); L’home i la terra a Ferreries: finals del segle XVI i començaments del XVII (1987); Aportació documental a la història de Menorca; El segle XV, i La revolta menorquina contra Joan II (1463-1472) (1981). Fou col·laborador de les revistes Lluc i Randa.
La seva tasca en defensa de la llengua i la cultura pròpies li valgué, entre d’altres, el premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear (1995), el premi Ramon Llull de les lletres (2001), el premi Maria Lluïsa Serra del Consell Insular de Menorca, a més de tres edicions del premi Ateneu de Maó (1969, 1991, 1997) i el premi Mercadal i Fornells (1993) a la seva tasca d’historiador.
Participà activament en política, i fou cofundador del Partit Socialista de Menorca (1977), del qual fou conseller en el Consell de Menorca i el Consell General Interinsular (1979-83), càrrec des del qual contribuí a la fundació de l’Institut Menorquí d’Estudis. També fou ponent de la comissió redactora de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.