Deixeble de S.Alarma i de J.Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos . Des del 1952 treballà molt per al cinema ( Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc). Exposà pintures a Barcelona. Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona. Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se'n va a l’oest , etc.