El 1974 començà a treballar com a delineant. Simultàniament començà a escriure i a editar poesia: fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la col·lecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la col·lecció de poesia “Tafal”. Col·laborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca i en publicacions com ara Reduccions, Urc, Latitud 39, que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou. Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades (1977), Aixall híctic (1977), Exercicis de despoblació (1978), Llibre de les virtuts (1980), Necròpsia (1984 premi Ciutat de Palma 1983), Els dies tranquils (1988), L’animal que no existeix (1993, premi Carles Riba 1992) i l’antologia Poemes 1980-1993 (1993). Pòstumament hom publicà Ad vivum (1999), la traducció de Poemes de Paul Celan (2000, en col·laboració amb Karen Müller) i el recull Obra poètica i altres escrits (2008). Il·lustrà la seva obra amb fotomuntatges.