Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax. A La Il·líada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa. A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquil·les, Neoptòlem. La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa. A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi marit. Racine s’hi inspirà i varià l’esquema d’Eurípides en escriure una tragèdia d’aquest nom (1667), en la qual Andròmaca fingeix d’acceptar la unió amb Pirros (Neoptòlem) a fi que no mori Astíanax, i Hermíone, gelosa, encarrega la mort de Pirros i se suïcida.