anèmia

f
Patologia humana

Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.

En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona. Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració. L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pal·lidesa, edemes, etc. L’anèmia aguda, que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un xoc i la mort del pacient si hom no pren mesures d’urgència.

Segons llur patogènia les anèmies poden classificar-se en regeneratives i arregeneratives. Les anèmies regeneratives es caracteritzen perquè l’eritropoesi compensadora és molt efectiva, circumstància que es manifesta amb un nombre elevat de reticulòcits en la sang perifèrica (reticulocitosi), i el mecanisme de producció de l’anèmica és perifèric (fora del moll de l’os), per hemorràgia o per hemòlisi. Les anèmies hemorràgiques poden ser ocasionades per una hemorràgia aguda o un segrestament de sang a l’interior de l’organisme, per l’hemosiderosi pulmonar idiopàtica o per altres hemorràgies pulmonars. Les anèmies hemolítiques són produïdes per una excessiva destrucció dels eritròcits dins dels vasos sanguinis (hemòlisi intravascular) o fora dels vasos, per cèl·lules fagocítiques (hemòlisi extravascular); poden subdividir-se en corpusculars, quan l’hemòlisi és deguda a defectes congènits d’algun de l’eritròcit, com de la membrana (esferocitosi), de l’hemoglobina (anèmies drepanocítiques i talassèmiques) o d’enzims (dèficits de glucosa-6-fosfat deshidrogenasa i de piruvatocinasa), i en extracorpusculars en què l’hemòlisi es deu a l’acció de diversos agents químics o físics sobre l’eritròcit, com anticossos (anèmia per incompatibilitat Rh i ABO, postransfusional, autoimmune), tòxics (anèmies per plom, coure, arsènic, verí de serp), infeccions per bacteris i paràsits (paludisme), efectes mecànics dels vasos sanguinis sobre l’eritròcit (síndrome hemolíticaurèmica, síndrome de Moschkovitz), efectes mecànics de pròtesis valvulars cardíaques i casos d’alteracions adquirides de la membrana de l’eritròcit (hemoglobinúria paroxismal nocturna, cirrosi hepàtica, síndrome de Ziewe).

Pel que fa a les anèmies arregeneratives l’eritropoesi compensadora és nul·la o mínima, amb un nombre baix de reticulòcits a la sang perifèrica, i el trastorn és central (al moll de l’os). Poden subdividir-se en anèmies: aplàstiques en què existeix un dèficit d’hemopoesi en relació amb infeccions, radiacions, fàrmarcs o per causa desconeguda; refractàries en què s’observa una displàsia de causa desconeguda, de les cèl·lules hemopoètiques, i rebel al tractament, d’origen congènit o adquirit; per destrucció de cèl·lules hemopoètiques en casos d’invasió del moll de l’os per càncers o per un augment del teixit fibrós (mielofibrosi); per producció insuficient d’eritropoetina com en les malalties renals cròniques i en l’hipotiroidisme; per trastorns en la maduració dels eritroblasts, en casos de dèficit de vitamina B12 (anèmia perniciosa o malaltia de Biermer), dèficit d’àcid fòlic i dèficit o mala utilització de ferro (anèmies ferropèniques, sideroblàstiques i les anomenades anèmies de les malalties cròniques).

Classificació de les anèmies

Regeneratives

  • hemorràgiques
  • hemolítiques
    • corpusculars
      • esferocítiques
      • drepanocítiques
      • talassèmiques
      • dèficits enzimàtics (glucosa-6-fosfat deshidrogenasa, piruvato-cinasa)
    • extracorpusculars
      • per incompatibilitat Rh i AB0
      • posttransfusionals
      • autoimmunes
      • tòxiques (plom, coure, arsènic, verins)
      • infeccioses (paludisme, etc.)
      • vasculopàtiques (síndrome hemolítico-urèmica, síndrome de Moschkovitz)
      • mecàniques (pròtesis valvulars)
      • per alteracions adquirides de la membrana dels eritròcits (hemoglobinúria, paroxismal nocturna, síndrome de Ziewe, cirrosi hepàtic, etc.)

 Arregeneratives 

  • aplàstiques
  • refractàries
  • per destrucció de cèl·lules hemopoètiques (per càncers, per mielofibrosi)
  • pe dèficit d’eritropoetina (insuficiència renal crònica, hipotiroïdisme)
  • per dèficit de vitamina B12 (anèmia perniciosa o malaltia de Biermer)
  • per dèficit d’àcid fòlic (anèmia megalobástica)
  • per dèficit de ferro (anèmia ferropènica)
  • per mala utilització del ferro (sideroblàstiques, anèmia de les malalties cròniques)