Són zoòfagues i utlilitzen llurs tentacles urticants per a caçar les preses. Són molt vistoses, d’aspecte semblant a flors, i poden viure bé en aquaris. L' anemone de mar comuna o fideu (Anemonia sulcata) és la més gran i freqüent a la Mediterrània. Viu a les costes rocoses, a poca profunditat. Té els tentacles llargs, flexibles, no retràctils, de colors vius i molt urticants. Pot produir a l’home inflamacions molt doloroses, com cremades. L' anemone de bernat ermità (Calliactis parasitica) viu al damunt de conquilles de gastròpodes, habitades per bernats ermitans, en simbiosi amb aquests; l’anemone protegeix amb els seus tentacles l’ermità el qual, amb la seva mobilitat, li permet de trobar noves fonts d’aliment. L' anemone comensal (Adamsia palliata) també viu en simbiosi amb un bernat ermità, a bastant de profunditat, i no s’adapta gaire bé a la vida en aquari.
f
Zoologia
anemone de mar
© Fototeca.cat
Nom donat a algunes actínies, que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actinaris, que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.