Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959. Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural. Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intel·lectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba (UNEAC), organisme en el qual ocupà càrrecs. Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia. President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén (1991), aquest any rebé el Premio Nacional de Literatura. Fou membre de l’Acadèmia Cubana de la Lengua (1994). Exercí el periodisme, la crítica i l’assaig. Entre les seves obres hom pot esmentar els poemaris Uno (1932), Canciones para tu historia (1941), Isla en el tacto (1965) i Todo el mar en la ola (1989) i els assaigs Nicolás Guillén, notas para un estudio biográfico-crítico (1962), Cuba y Rubén Darío (1968), De la sangre en la letra (1977), Prosa varia (1981), Acción y poesía en José Martí (1982), i Cuba en Darío y Darío en Cuba (1988).