Vida
Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal. Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes. Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda (1950), dues sonates per a piano (1951, 1953), la Sonata per a piano i violoncel (1954) o la sonata orquestral Platero y yo (1955). Anys més tard abandonà pràcticament la composició, activitat que no reprengué fins la dècada de 1980. Aquesta nova etapa es caracteritzà pel predomini d’obres orquestrals, sempre basades en la modalitat, amb una orquestració brillant i rica, amb reminiscències, entre altres compositors, de Maurice Ravel. D’aquestes composicions sobresurten el Divertimento concertante per a violí i orquestra (1981), estrenat el 1985 i la Sinfonietta (1990). És autor també de peces per a piano, obres per a conjunt de cambra i cançons.
Obra
Música instrumental
4 Miniatures, piano (1950); 10 Preludios, piano (1951); 3 sonates piano (núm. 1, 1952; núm. 2, 1953; núm. 3, ?); Piezas para piano (1954); Sonata para piano y violonchelo (1954); Rondó para dos pianos (1955); Divertimento, oboè, clarinet, clarinet baix (1955); Suite para orquesta de cuerda, orquestra de cambra (1955); Platero y yo, orquestra de cambra (1955); Sexteto, flauta, 2 clarinets, fagot, viola, violoncel (1958); Rondó, flauta, piano (1959); Divertimento concertante, violí i orquestra (1981); Concert per a piano i orquestra (1982); Homentatge a la memòria de C. Taltabull (1984); Concert per a violí i orquestra (1984); Splai, conjunt instrumental (1985); Tres moviments per a cordes (1985); Concert per a violoncel i orquestra (1986); Concierto capricho, violí i orquestra (1987); Concert, violí i orquestra (1987); Introducció i Scherzo (1988); Sinfonietta (1990); Sinfonietta núm. 2 (1991).
Música vocal
3 Letras asturianas, soprano, piano (1954); Dos nanas, soprano, piano (1952); Elegía a Platero, cor i orquestra (1957); 13 Canciones populares catalanas, quartet vocal i conjunt instrumental (1969; Espinàs)