Cursà els primers estudis a Ibiza i a Barcelona. Prengué part, activament, a la guerra civil de 1936-39, durant la qual arribà al grau de comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà. Ferit tres cops, fou condecorat amb la medalla al valor. Finalitzada la guerra, el 1939, s’exilià a Mèxic, on cursà estudis d’història a la facultat de filosofia i lletres de la Universidad Autónoma de México, on es llicencià el 1949. També estudià antropologia cultural a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia (ENAH), on obtingué, el 1949, el grau de mestre en etnologia. El 1952 marxà als EUA, on es doctorà en ciències socials el 1962. En aquest país, treballà durant 13 anys en l’Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana; fou codirector de la revista “Ciencias Sociales”. El 1965 tornà a Mèxic. Fou professor a l’ENAH i després ingressà com a professor a la Universidad Iberoamericana, on romangué gran part de la seva vida acadèmica. Hi fundà i dirigí la carrera d’antropologia social i l’Instituto de Ciencias Sociales d’aquesta universitat. Fou també director del Centro de Investigaciones Superiores de l’ENAH (1975-80). Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic. Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations , amb J.Steward i K.Wittfogel (1954), Studies in Human Ecology , amb E.Wolf i L.Krader (1957), Planificación regional (1965), Introducción a la teoría etnológica (1967), Planificación de la educación en México (1968), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).