Vida i obra
Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries col·laborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina. També escriví a Menorca Artística. El 1911 s’instal·là a Barcelona i col·laborà a La Il·lustració Catalana i La Vanguardia, sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres; publicà també en els diaris madrilenys ABC, El Debate i El Fígaro.
Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua: Oro y escorias (1893); Episodios ribereños (1906); El último hidalgo (1912); Clara sombra (1915); Las metamorfosis de un erudito (1918), de caràcter autobiogràfic, i El final de una leyenda (1922). Les seves obres Tipos y costumbres de mi tierra, Doce días en Mallorc, a i Impresiones de un peregrino en Roma (1894), l’acrediten com un destacat narrador.
Considerat un exponent de la Renaixença a Menorca, la seva producció literària s’emmarca dins el costumisme. La seva poesia, sovint jocfloralesca, està influïda per Verdaguer, Joan Alcover i el romanticisme becquerià, i sol tractar temes amorosos, religiosos, patriòtics i populars. Fou en part recollida a Poesies (1911), Lectura Popular (s. d.), i a Antologia poètica d’Àngel Ruiz i Pablo (1956). Autor de la conferència Conversa familiar sobre es regionalisme (1898), és conegut principalment pels seus quadres de costums i per les seves novel·letes, on els tipus, costums i trets dialectals mallorquins queden reflectits amb la nostàlgia i l’humor propis del costumisme vuitcentista català. Publicà Per fer gana. Caldereta d’articles menorquins amb molt poc suc i una mica de pebre coent (1895) i tres novel·letes: Del cor de la terra (1910), Classes passives (1910) i El viatge tràgic de l’amo en Xec de S’Uastrà, inclosa dins Del cor de la terra. Proses menorquines (1928).
Prengué part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 i fou mantenidor en els Jocs Florals de Barcelona del 1919. L’obra en prosa ha estat repetidament reeditada i també s’han publicat les seves Obres completes (1961). Dins el camp de la recerca és remarcable la seva Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, 1758-1847 (1919). És pare de l’escriptor Josep Maria Ruiz i Manent.
Bibliografia
- Diversos autors (1956): Àngel Ruiz i Pablo, poeta de Menorca. Ciutadella.
- López Casasnovas, J.F. (1976): “La poesia d’Àngel Ruiz i Pablo”. Faig, 5, p. 27-34.
- López Casasnovas, J.F. (1982): “Algunes consideracions entorn a la producció literària en prosa d’Àngel Ruiz i Pablo”. Revista de Menorca, tercer trimestre 1982, p. 273-314.
- Moll, F. de B. (1965): “En Ruiz i Pablo, poeta i prosista menorquí”. Revista de Menorca, p. 205-217.
- Salord Ripoll, J. (1976): “El costumisme d’Àngel Ruiz i Pablo”. Faig, 5, p. 23-26.
- Saltor, O. (1961): “Pròleg”, dins Ruiz i Pablo, À.: Obres completes. Barcelona, Selecta.
- Saltor, O. (1965): “Ruiz i Pablo, escritor menorquín”. Revista de Menorca, p. 193-199.